Francesc Torralba. Consciència global (2010)

AVUI 27.02.2010

Un món global exigeix una ètica global i una política que transcendeixi el marc tradicional dels Estats. Els problemes que assetgen la humanitat no es poden resoldre des de les formes de sobirania del passat, sinó que exigeixen un canvi de mentalitat, un nou paradigma. Els canvis han anat precedits, molt sovint, de catàstrofes i d'hecatombes de grans proporcions. Tots els indicadors apunten cap a la necessitat de canviar, però els interessos de les parts encara són massa consistents per cedir lloc a la preocupació pel bé global.

DES DE FA MÉS DE DOS DECENNIS s'ha articulat una ètica mundial que cerca solucions als problemes col·lectius considerant el món com un Tot i no com un conjunt de províncies inconnexes. El teòleg catòlic Hans Küng i altres teòrics assagen la necessitat de bastir una ètica planetària capaç d'afrontar els problemes urgents que assetgen el món. Hans Jonas amb El principi de responsabilitat i Enrique Dussel amb la seva Ètica de l'alliberament en són dos altres exemples.

LA FAM, LA DESIGUALTAT entre el Nord i el Sud, el desastre ecològic, els fluxos migratoris, la crisi del capitalisme salvatge, la crisi dels mercats financers, l'augment demogràfic i l'esgotament dels recursos naturals no són qüestions que afectin solament un petit territori, sinó que, directament o indirectament, més tard o més d'hora, acaben incidint en tots els nivells de la realitat i, de retruc, en la vida quotidiana dels ciutadans.

PER TRANSITAR, PERÒ, de la consciència local a la consciència global, ens cal deixar enrere el particularisme malentès, molts ressentiments i batalles del passat, molta miopia i autisme etnocèntric. Les xarxes de comunicació social ens fan prendre consciència que formem part d'una mateixa realitat i que allò que geogràficament irromp a l'altre extrem del planeta acaba incidint als seus antípodes. Vivim plenament en un món interdependent des del punt de vista econòmic, ecològic, social, i la política es troba a remolc dels fluxos econòmics, de tal manera que el seu marc de sobirania cada cop és més reduït.

EN AQUEST CONTEXT, MOLTS CRITIQUEN el nacionalisme com una rèmora del passat, com un provincianisme romàntic incapaç d'adaptar-se als nous temps, com una espècie de miopia ètica. Amb tot, la consciència global no ha de significar el despit contra allò que és propi, ni l'oblit de les pròpies arrels i singularitats. La transició cap a la consciència global exigeix un nou nacionalisme, eixamplat de mires, que no es mira el melic, ni ubica la pàtria en el centre del món, sinó que és sabedor de la interdependència planetària, però que vol imprimir un caràcter propi en el món global.

LA CONSCIÈNCIA GLOBAL OBRE les portes al que Montserrat Guibernau anomena un nacionalisme cosmopolita, que no es construeix sobre el ressentiment, ni sobre la por o la mirada acomplexada, sinó que mira d'aportar el bo i millor de la pròpia identitat per resoldre els problemes globals, per contribuir activament a millorar la marxa del món. Les identitats minoritàries tenen una gran oportunitat en aquesta nova situació històrica: poden aportar-hi el seu talent, la seva creativitat, més enllà de les barreres i dels obstacles que tradicionalment han posat els Estats.

SOM CIUTADANS DEL MÓN. Ens trobem flotant en una gran nau enmig del cosmos. La nau fa aigües pertot arreu. No s'hi val a mirar a una altra banda i conservar la petita esfera de confort. Cal extirpar del nacionalisme aquesta objecció que pesa sobre ell, segons la qual és una forma d'egocentrisme tribal que vetlla tan sols pels interessos del clan, sense interessar-se, gens ni mica, per la marxa del vaixell. Els nostres grans referents han aportat idees per corregir el rumb d'aquest immens vaixell i evitar que naufragui. Aquesta projecció cap a fora és el millor capital que podem oferir a les generacions futures. Ens manca una figura com Pau Casals, síntesi de l'arrelament i de la consciència global.

L'ÈTICA DEL SEGLE XXI serà global o serà irrellevant. Cal fer, encara, un llarg viatge, per adonar-se que també ens cal una política global, una democràcia planetària, una constitució per a tota la humanitat i un govern mundial en aquella línia que el gran filòsof il·lustrat, Immanuel Kant, va imaginar fa més de dos segles.