Armand Sanmamed. L’independentisme representa gairebé el 25 % de la població

Les consultes sobre la independència que s’han fet els dies 13 de setembre i 13 de desembre de 2009 i 28 de febrer de 2010 han convocat un total de 990.647 habitants del país^¹. És a dir, els empadronats dels municipis on s’han realitzat majors de 16 anys, inclosos els immigrants. Amb una participació mitjana global poc lluïda del 24 per cent, el total de vots a favor ha estat de 239.569, la qual cosa equival al 24’2%, gairebé una quarta part del total. No està gens malament, tenint en compte que són consultes organitzades per la societat civil, sense suport organitzatiu dels grans partits que es defineixen com a catalanistes o independentistes i amb l’hostilitat o el silenci de la resta i dels grans mitjans de comunicació.

Més enllà de picabaralles internes i de la discussió sobre l’encert estratègic de tirar-les endavant en situacions més aviat desfavorables, les consultes han servit per treure de l’armari una part de la població que fins avui havia quedat camuflada darrera d’enquestes vergonyants i, més enllà, per mobilitzar i cohesionar els partidaris de l’opció independentista que ara ja saben que no estan sols. Es tracta, sens dubte, del sondeig d’opinió més gran i fiable mai realitzat –tret, evidentment d’unes eleccions- i els números canten. Els resultats són matemàtica pura: gairebé un 25 % de la població total consultada (atenció! no del total votants) ha optat per l’opció independentista. I això no canviaria ni que la resta d’electors convocats hagués votat massivament en contra de la independència, cosa impossible ni que sigui des d’un punt de vista merament estadístic.

Si extrapoléssim aquests resultats a unes eleccions al Parlament de Catalunya, amb una abstenció d’un 20 % o més (l’abstenció al 2006 va ser del 43%), un partit que sabés aglutinar aquesta realitat emergent independentista es podria convertir en la primera força política del país, amb més d’un 30 % dels vots (CiU va ser la primera força a les eleccions passades amb un 31,5%).

Com deia aquell: “Al Loro que no estamos tan mal”, que no ens vulguin enganyar amb interpretacions negatives interessades que avui trobarem a la majoria de mitjans de comunicació. Tot plegat té més potencial del que estan disposat a reconèixer uns i altres, amics i enemics, més interessats en les seves cadires i en la supervivència d’un estat decadent que en copsar la realitat d’un país que, malgrat tots els entrebancs, ha començat a perdre la por.

Armand Sanmamed

2/02/09

1 Les dades estan extretes del web de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència

A propòsit d'aquesta qüestió, us convidem a llegir l'article de Salvador Cardús publicat al diari AVUI el 28 de febrer de 2010

Armand Sanmamed. L’independentisme representa gairebé el 25 % de la població

Política de cookies