«Catalans i amazics compartim la responsabilitat de construir una altra Mediterrània», va destacar Núria Camps, directora d’Avalua i una de les persones que més s’ha implicat en la gestació de la Casa Amaziga. En aquesta frase, probablement, es resumeixen dues de les grans idees que van repetir-se durant tota la presentació: d’una banda, les relacions amistoses entre catalans i amazics; de l’altra, que ambdós pobles s’insereixen en el seu marc geogràfic d’una manera alternativa a com ho fan els estats.

En aquesta idea va insistir, per exemple, el director general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat, David Minoves: «La tasca que hem de fer tots plegats és superar la imatge que dóna l’oficialitat dels estats d’on és originari el poble amazic», va dir, abans d’assegurar que la seva oficina vol «interlocutors diferents als de sempre, que són els del consolat». El marroquí, s’entén.

En la línia de l’amistat catalanoamaziga també es va expressar Belkacem Lounes, president del Congrés Mundial Amazic, un dels convidats més il·lustres de la jornada: «L’actitud del poble català envers nosaltres és exemplar. Nosaltres som un poble oprimit. L’ajuda dels catalans és una esperança, un exemple de fraternitat i d’amistat entre dos pobles que aspiren al mateix destí de llibertat», va afirmar.

Unitat entre amazics

Per Abdul Abdelouahed Allaoui, president del Consell d’Entitats Amazigues, la nova entitat ha de servir per reforçar els vincles entre els amazics que viuen a Catalunya i que provenen de territoris diversos: «Hem de superar les nostres diferències com a rifenys, taixelhits... i fer una Casa forta. Perquè Catalunya s’ho mereix, i perquè els amazics de Catalunya també ens ho mereixem», va reblar. Allaoui es referia a l’actual distribució dels amazics al nord d’Àfrica, on no ocupen un sol nucli territorial, sinó que estan distribuïts entre diverses regions de fins a vuit estats diferents, separades entre elles per zones de població arabòfona.

Un d’aquests territoris és Cabília, on des de fa anys existeix un partit polític, el Moviment per l’Autonomia de Cabília (MAK), que lluita a favor de l’autogovern cabilenc i per la democràcia a Algèria. El seu president, Ferhat Mehenni, també va estar a la presentació de la Casa Amaziga, i va voler deixar clar que la reivindicació cabilenca no va en contra de l’ideal d’unió amaziga que havia defensat feia uns moments Allaoui: «Parlar de poble cabilenc no significa gens ni mica apartar-se del poble amazic, sinó esdevenir el seu cap de pont per a la llibertat de cadascú». En una intervenció de marcat caràcter polític, Mehenni va acusar el Govern algerià d’haver convertit Cabília «en una caserna militar» i de ser «el protector del terrorisme islamista» al territori.

Un moviment amb 50 anys d’història a Catalunya

L’estena de la Casa Amaziga també va servir per presentar el Report sobre el moviment amazic de Catalunya, signat per Aziz Baha i Carles Castellanos, qui va comentar que l’amaziguisme «a casa nostra té nuclis des de la dècada de 1960» malgrat que, «quan s’ha desenvolupat molt», ha estat a partir del 2000. Això ha permès «tasques de sensibilització, de cooperació amb el nord d’Àfrica, les accions d’una quinzena d’entitats al nostre país...». Un moviment que, segons Castellanos, ha de fer front a «pressions» contràries, entre les quals va citar les dels «moviments arabistes que no volen espais per a la cultura amaziga» o també les dels «retrògrads que pretenen impedir que les dones amazigues s’hi integrin».